LA LETRA OCCITANISTA

MARSEILLE 17 OCTOBRE 2015

Regions et Peuples Solidaires

Partit Occitan

Réseaux sociaux

LA FRANÇA REMOCHINADA

Dins lei borrolaments eleitoraus e lo doble aclapament de Jan-Michèu Blanquer, la letra que lo Consèu dei drechs de l’òme dei Naciens Unidas vèn de mandar a la França sus la censura de la lèi Molac pèr lo Consèu Costitucionau a pa’ncar fach tot lo borugi que s’ameritava. D’autant mai que lei mediàs campanejon pas sovent ce que regarda lei lengas de França.

 

Lei raportaires cargats de la redacien de la letra son tres, Fernand de Varennes, un sudafrican de familha rescapada, probable, dei dragonadas,  la Greca Alexandra Xanthati, e la Burquinabé  Koumbou Boly Barry : un especialista dei minoritats, l’autra dei drechs culturaus, e la tresièma dei drechs a l’educacien. E picon pas a crèdi.

 

« L’adoption et l’application de cette décision [pourrait] entraîner des atteintes importantes aux droits humains des minorités linguistiques en France », que dien pèr mostrar dau det la bolhaca amagestrada pèr Jan-Michèu Blanquer e diligentament servida pèr Auròra Berger, mielhs recompensada de sei bòns òuficis que son mentòr bòrd qu ‘es ara (mau) elegida presidènta dau grope majoritari a l’Assemblada.

 

E mai, contunien nòstrei imprecators, pòrta « atteinte à la dignité, à la liberté, à l’égalité et à la non-discrimination, ainsi qu’à l’identité des personnes de langues et de cultures historiques minoritaires de France ». 

 

Encar mai interessant, meton au jorn la tartufarié deis adversaris de la lèi en comparant lo tratament reservat pèr l’Educacien Nacionala a l’englés en part de ce que resèrva ai lengas de França.  « Alors que l’enseignement immersif en langues minoritaires de France es interdit, l’enseignement en anglais sous toutes ses formes sera toléré sans difficulté ».

 

Pau Molac avié d’alhors sotalinhat que la censura dei censats Sagis dau Palais Reiau, que la Republica a pas totjorn lavat lei linçous avans de si li estèndre, permetié pas lei signes especifiques dau breton a l’estat-civil, mai que va comportar de menciens en englés.

 

Veirem bèn ce que Pap Ndiaye pènsa de tot aquò, mai, ailàs, lei recomendaciens dau Consèu dei drechs de l’òme son pas obligatòris, e fau pas òublidar que sa reputacien es pas enaurada pèr sa composicien, bòrd que li tènon sesilha entre autre la China, la Russia, Cuba, e lo Pakistan.

 

Mai en l’espèci aquò lèva rèn de la pertinenci inatacabla de sa demarcha, e logicament, demanda a la França de li donar de novèlas sus ce que va faire pèr garantir l’acès à l’ensenhament publique dei lengas de França e de que biais son servidas dins la vida publica o privada. Juguem sènsa tròup de risca que la responsa gauvirà pas una forèst. 

 

Alain Barthélemy-Vigouroux